El 21 d’abril de 2022, la Societat Catalana d’Economia, el Centre d’Estudis Econòmics i Socials i el Col·legi d’Economistes de Catalunya varen organitzar un acte per presentar un tema de cabdal importància per a l’economia i la societat: l’envelliment de la població i el seu impacte en les dècades vinents.
Amb l’assistència de representants de les tres entitats i la ponència del Sr. Pau Miret, del Centre d’Estudis Demogràfics i Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona, es van presentar també les principals conclusions de l’estudi “Sèniors a l’Economia” producte d’una col·laboració del Col·legi d’Economistes amb el CEES durant l’any passat.
L’objectiu de l’estudi ha estat copsar els principals reptes en relació amb les persones grans a Catalunya, des d’un punt de vista innovador i orientat a propostes de millora pel futur. La dimensió demogràfica i social ens apunta clarament a un increment del nombre de les persones grans, tendència general arreu d’Europa, però especialment important a Catalunya i altres indrets d’Espanya, on la longevitat va incrementant-se progressivament. L’esperança de vida en néixer és el càlcul que permet fer aquestes aproximacions i, derivat dels avenços científics quan a alimentació, hàbits de vida, prevenció i tractaments sanitaris, es preveu que l’esperança de vida el 2050 serà de 86 anys entre els homes i de 90 anys entre les dones, cinc anys més que l’any 2.020.
Aquest fet, que ens porta a viure un terç de la nostra vida dins el que ara s’anomena “tercera edat”, fa que sigui imprescindible orientar-nos cap a escenaris de millora de les condicions de vida de les persones, però també significa un canvi en el món del treball, del lleure i la necessitat de gestionar el talent sènior amb intel·ligència i eficàcia.
En l’estudi Sèniors a l’Economia s’han destacat cinc grans àmbits, amb les següents conclusions i propostes:
- En l’àmbit del treball i la jubilació cal establir una major flexibilitat segons el tipus de feina i les condicions i preferències de les persones. La jubilació parcial pot incrementar-se per facilitar la continuïtat de les persones grans en el món del treball i la transmissió de coneixements, especialment en algunes àrees, cosa que ha de considerar-se com un bé social i no una competència cap a altres col·lectius. S’han de fer esforços importants i ajuts perquè les empreses evitin la tendència actual a l’edatisme o discriminació per edat, facilitant que les persones grans tinguin un paper actiu i reconegut fins al final de la seva vida laboral i també perquè s’organitzin projectes de preparació davant la jubilació en diferents àmbits de la vida de la persona.
- El talent sènior ha de poder surar des de diferents espais, de forma organitzada, per tal de fer un servei eficient a la societat i també generar valor econòmic, en un entorn connectat amb les necessitats reals de la societat i organitzat per entitats o lobbies que permetin el reconeixement personal i col·lectiu del talent i també rebin compensacions per a la inversió social que representa.
- L’economia sènior és una oportunitat per a molts sectors productius i comercials i ha d’estar orientada a necessitats reals de les persones grans i tenir en compte les seves preferències i característiques. Tant des del sector de l’oci, la cultura, la formació, les assegurances i finances, les tecnologies o el sector social i de la salut s’han d’estructurar mecanismes per afavorir la participació de les persones grans en el disseny, usabilitat i valoració de la satisfacció dels productes i serveis. Tanmateix, s’haurien de dissenyar estratègies per a la protecció de les persones grans consumidores, especialment aquelles que puguin tenir dificultats per exercir els seus drets.
- Les persones grans no poden quedar excloses de les tendències socials i econòmiques, en un món que avança a una velocitat que, en alguns casos, deixa persones enrere. Hi ha uns àmbits específics en els quals cal tenir en compte aquesta visió de les persones grans, en la seva diversitat –segons edat, gènere i condicions de vida- i que tenen especial orientació de futur:
- El món de la comunicació i la imatge social de les persones grans replica estereotips vinculats a la fragilitat i escàs paper social en aquesta etapa de la vida. És important que es revisin els criteris de projecció social de les persones grans en productes audiovisuals, de comunicació escrita, culturals i socials, per tal d’oferir una imatge més equilibrada i positiva de les persones grans a la nostra societat.
- Les tecnologies són útils i necessàries per a facilitar ajudes per a la mobilitat i la millora de l’autonomia a la vida quotidiana, la transmissió d’informació i coneixements i les relacions socials. És rellevant introduir el criteri d’accessibilitat universal per tal de tenir en compte les diferents condicions de les persones –grans o no grans- en l’ús d’aquestes tecnologies i, especialment, evitar que representin una barrera per exercir els seus drets com a ciutadans.
- En un moment o altre, i amb una intensitat major o menor, totes les persones grans reben atenció des del sistema sanitari i el social. Les tendències actuals recomanen una integració de serveis per a posar la persona al centre i evitar la itinerància ineficient de les persones o familiars al voltant de recursos diversos i difícils d’accedir. Es reclama a les administracions un esforç d’integració de serveis orientada al ciutadà que esmerci els recursos professionals, residencials o sanitaris per fer front a les diferents etapes de l’envelliment amb les patologies que aquest pot comportar, amb eficiència, qualitat i equitat.
- L’entorn en el qual vivim és fonamental per gaudir d’una vida amb qualitat i dignitat. Des de l’habitatge fins a l’aire que respirem. Els moviments de ciutats orientades al benestar i la salut de les persones haurien de poder-se estendre arreu de Catalunya i implicar a les administracions i ens privats per tal d’afavorir les millors condicions dels carrers i barris per a la vida inclusiva de les persones grans, per disposar de projectes facilitadors de l’envelliment saludable i actiu i per posar en relleu el paper de les persones grans a la seva vila o ciutat.
A partir d’aquesta visió sociodemogràfica i tenint en compte l’estudi Sèniors a l’Economia, es posa en valor una línia de treball futur que, des de les entitats organitzadores de l’acte, tindrà desenvolupaments més concrets i centrats en les propostes, convidant a responsables d’entitats públiques i privades a compartir-les i debatre la seva viabilitat.