El passat 25 de gener 2022 es va realitzar la conferència “Transició energètica. Què és urgent? Què és important?”, a càrrec del Dr. Francesc Reventós, doctor enginyer per l’Institut Politècnic de Grenoble i professor de física i tecnologia nuclear a la UPC. Ara el seu autor en fa un resum de la mateixa:
La conferència presenta l’enquadrament del problema energètic, els punts essencials d’una estratègia marc per a portar a terme la transició energètica i fa referència al llibre de l’autor del mateix títol.
Introducció. S’inicia reprenent el contingut de l’article “Els objectius ecològics són dos” publicat a La Vanguardia. Molt sovint ens trobem qui confon descarbonització amb assolir la sostenibilitat! Descarbonitzar és alliberar l’atmosfera de CO2 i assolir la sostenibilitat és aconseguir la compatibilitat del ritme de vida de la humanitat amb el planeta i els seus ecosistemes. El primer objectiu ecològic és descarbonitzar. Assolir la sostenibilitat energètica és el segon.
Els dos temes esmentats tenen un parentiu, però també tenen una diferència essencial: el nivell d’urgència. Si tinguéssim la capacitat de dur a terme una transició energètica que implementés el tot-renovable a tot el món en 30 anys, hauríem resolt els dos problemes. Però convé recordar que mirem de resoldre un problema d’abast mundial, que el 80% de l’energia utilitzada és d’origen fòssil i hi ha un nombre de països, empreses i ciutadans amb un negacionisme molt consolidat.
Si separem en dues fases les accions correctores es manté tota l’ambició ecològica i augmenta l’esperança d’èxit. En la fase de descarbonització, la producció energètica renovable ha de ser complementada per alguna altra font d’energia descarbonitzada. Les centrals nuclears aportarien aquesta ajuda complementant les renovables en el compliment del primer dels dos objectius ecològics fixats. Si no hi hagués negacionistes, cada país podria raonar el problema d’acord amb el cobriment de la seva demanda energètica interna. Cada país avaluaria les seves capacitats de crear infraestructura renovable i complementaria a mida el nombre de centrals nuclears necessàries per aconseguir l’objectiu d’eliminar les combustions fòssils abans del 2050. Molts països en tindrien prou amb l’extensió de vida útil de les centrals nuclears existents fins que s’aclarissin les incerteses. Tot això és una mica més complicat a causa dels negacionistes. En qualsevol cas, la proposta de considerar dos objectius i establir per a cadascun un tractament específic seria ja un clar pas endavant que facilitaria debats i acords més operatius. El diàleg i el pacte haurien d’aconseguir que la fortalesa tecnològica fos posada inequívocament al servei dels objectius ecològics.
Reconducció de la utilització de combustibles fòssils. Es parla de la magnitud del problema, de les característiques dels països productors de fòssil i de la dinàmica geopolítica associada. Per a aturar pràcticament de totes les combustions fòssils no n’hi haurà prou amb demanar al consumidor que deixi de consumir sinó que caldrà pactar amb els productors de combustible fòssil. La proposta vol combinar diplomàcia amb fortalesa industrial dels partidaris de la descarbonització.
Creació d’infraestructura energètica renovable i eficient. Es fan comentaris sobre les implementacions en qüestió relatius al gran potencial renovable, a la baixa densitat energètica de l’opció solar o a la intermitència de la captació renovable. Es comenten també els problemes generats pel fet de coincidir en el temps amb l’aturada fòssil i amb l’actual revolució tecnològica. Les conclusions del punt troben solució en el mutu procés d’adaptació de la societat amb la manera en què sabem produir energia renovable.
Acords de sobrietat i el problema energètic del Sud Global. La societat emet un missatge contradictori. D’una banda ens demana estalvi d’energia i d’altra banda que lluitem per vendre els nostres productes millor que la competència! Addicionalment l’evolució de l’Índex de Desenvolupament Humà amb el consum energètic ens recorda que el Sud Global necessita energia per progressar humanament, en una conjuntura en la què el planeta ens demana estalvi i moderació. No hi ha doncs transició energètica sense sòlides consideracions a la sobrietat i al Sud Global.
Altres aspectes geopolítics. A més dels aspectes geopolítics ja esmentats existeix un tema significatiu sovint oblidat. Aquest és la gestió de l’escassedat d’alguns materials necessaris per a la fabricació plaques solars, altres convertidors renovables o bateries, parlem del Gal·li, del Liti, i d’altres. El progrés en la gestió de la seva escassedat és també un tema geopolític. Convé estar a punt per trobar una solució si el seu ús massiu esdevé crític.
Rol de les centrals nuclears a la proposta. Les centrals nuclears són, segons la proposta, indispensables per descarbonitzar a temps i també per produir equitat humanitària i fer que els més febles puguin assolir també el binomi benestar-ecologia en condicions raonables. En qualsevol cas, la proposta deixa clar que el seu objectiu final és un demà 100% renovable i per tant que les nuclears no són per sempre i seran aturades quan hagin complert la tasca encomanada. Conseqüentment sembla també raonable que la decisió d’iniciar el tancament es prengui quan es vegi el final del túnel.
Els experts en tecnologia nuclear, a més de corroborar que l’energia nuclear és descarbonitzada, ens diuen i ens asseguren que les centrals són raonablement segures i que tenen el problema dels residus ben plantejat. Fora d’aquest col·lectiu expert la resposta és diametralment oposada! Aquest és un problema que convé resoldre!
Robustesa, diàleg científic i reflexions finals. L’estratègia dona clarament suport a l’essència del que es va acordar a París 2015 i sols demana algun afegit. La robustesa energètica ens ajuda a resoldre incerteses en temes molt diversos. Avui és necessària una aproximació multidisciplinària i científica que treballi sense pressions partidistes o interessos comercials conscients que aquestes existeixen i mereixen una atenció.