Ahir, 10 de maig de 2022, va realitzar la conferència “El sector públic en l’era del descens energètic i el canvi climàtic”, a càrrec del Sr. Vicent Cucarella, síndic major de Comptes de la Comunitat Valenciana, secretari general d’EURORAI i president d’ASOCEX. Ara el seu autor en fa un resum de la mateixa:
En l’actualitat ens trobem amb un triple problema compost pel canvi climàtic, el zenit energètic i l’escassesa de minerals per a la transició energètica i el progrés tecnològic. Aquest triple contratemps ha estat menyspreat des de fa dècades, malgrat les advertències de la comunitat científica, i sols recentment comencen a acceptar-se dos dels problemes, però amb l’esperança que el tercer no existisca.
Així, doncs, hui en dia ja s’accepta de manera prou generalitzada la problemàtica del canvi climàtic. No obstant això, es confia en la transició energètica amb fonts renovables a gran escala per a atenuar el >problema.
Per una altra banda, també resulta difícil seguir negant els avisos sobre l’arribada del zenit en l’extracció de combustibles fòssils. No obstant això, igualment es confia en la transició energètica amb fonts renovables a gran escala per a atenuar el problema.
Com es pot observar, els dos primers problemes confien en la mateixa solució. Ara bé, l’escassesa de molts dels minerals necessaris fan impossible la transició energètica amb fonts renovables a gran escala.
Per tant, és necessària la transició energètica, però cal ser conscients que ens condueix a una situació amb menor energia disponible. I un món amb menor disponibilitat energètica requereix d’un canvi en el paradigma econòmic i social.
La disminució energètica comportarà la reducció de l’escala econòmica.
Llavors, és convenient que la societat i el sector públic s’adapten a aquest nou repte, ja que les conseqüències en el benestar seran molt diferents segons el camí que es trie: decreixement sostenible planificat o recessions encadenades en un sistema que voldrà créixer i no podrà. En el primer cas serà més factible una distribució equitativa dels recursos minvants, mentre que en el segon cas el fruit de la menor activitat econòmica podria concentrar-se en poques mans, afavorint un col·lapse traumàtic de gran part de la societat.
Centrant-nos en les conseqüències per al sector públic, es veuran afectats els dos vessants del pressupost: ingressos i despeses. La disminució de l’activitat econòmica comportarà disminució d’ingressos públics, motiu pel qual caldrà revisar l’eficàcia en la recaptació i la progressivitat del conjunt d’impostos, així com qüestionar diferents figures que permeten eludir la tributació. Però, al mateix temps, augmentarà la tensió per la despesa social per a protegir els col·lectius en risc d’exclusió. En aquesta situació, el sector públic haurà de ser realista davant les possibilitats del seu pressupost, establint prioritats en la despesa pública que tinguen en compte el seu finançament actual i el posterior manteniment en situacions adverses. Caldrà augmentar l‘atenció a l’eficiència i eficàcia de la despesa pública i generalitzar les anàlisis prèvies de cost-efectivitat, l’avaluació de polítiques públiques i les auditories operatives.
El sector públic no sols haurà d’adaptar-se a la nova situació, sinó que també haurà de fomentar una transició social en consonància amb els tres problemes inicialment enumerats, evitant confondre les causes conjunturals i les estructurals.
Llavors, què pot fer el sector públic?
A continuació plantege de manera sintètica una bateria de propostes:
- Informar adequadament a la població i afavorir l’adaptació a un decreixement equitatiu planificat, per tal d’evitar un col·lapse traumàtic.
- Analitzar i afavorir l’autosuficiència territorial en béns i serveis fonamentals davant la disminució de la globalització. Disposició d’un mapa exhaustiu de la producció local, per a conèixer què produïm i on, i de higiene o neteja…) per a detectar les vulnerabilitats davant de desproveïments per falta d’energia o de transports, pandèmies, pertorbacions climàtiques, conflictes bèl·lics o guerres comercials. Serà la base per a eventuals plans de contingència.
- Fomentar el repartiment del treball. Menys hores per persona treballadora, però manteniment de l’ocupació. Repartiment extensible a les tasques domèstiques, de cura, associatives i comunitàries.
- Promoure la disminució urbana per afavorir la producció i consum de proximitat. Població concentrada en pobles de menor dimensió. Afavorir el treball als pobles (presencial o per teletreball).
- Dissenyar plans de resiliència productiva que abracen els punts anteriors.
- Formació en determinades ocupacions, reconversió industrial i laboral, transferència de coneixements dels treballs tradicionals.
- Fomentar la reconversió de l’agricultura: reaprofitament de terrenys agrícoles, producció agrícola de proximitat, agroecologia, permacultura, agricultura i ramaderia regenerativa, transferència de coneixements dels llauradors tradicionals i de les cooperatives agrícoles… amb l’objectiu de contribuir a la sobirania i resiliència alimentària.
- Canvis en el currículum educatiu. Incorporació en el currículum de coneixements i aptituds ecològiques fonamentals: nocions d’agricultura per entendre els cicles naturals, reparacions bàsiques que allarguen la vida dels objectes, cuina bàsica, cures essencials, etc.
- Preservació dels sabers tradicionals amb material escrit i audiovisual sobre coneixements pràctics. Formació ciutadana en pràctiques sostenibles.
- Fomentar una economia més diversificada. Disponibilitat de fons de reserva de béns i serveis bàsics o amb capacitat local per al seu subministrament per a garantir la resiliència comunitària.
- Promoure la seguretat i sobirania energètica. Control públic de les principals fonts energètiques, aposta per energies renovables (acceptant-ne les limitacions), impuls a les comunitats energètiques locals, promoció de la reducció del consum energètic, etc.
- Fomentar la reducció de la mobilitat motoritzada. Teletreball amb criteris de racionalitat energètica en tots els sectors possibles, barriades multifuncionals i autocontingudes (ciutat de 15 minuts), bicicletes i vehicles de mobilitat personal, transport amb menors emissions en cicle complet (trens, tramvies, no a les locomotores dièsel, disminució de l’alta velocitat, reconversió del transport marítim), supressió d’ajudes al transport aeri i al vehicle privat (de qualsevol tipus), etc.
- Ajudar al disseny d’habitatges nous i reformats amb baix consum energètic: orientació, canalització de corrents d’aire, sistemes passius, aïllaments, etc.
- Mecanismes eficaços per al control d’aqüífers. Anticipació per garantir el proveïment d’aigua per a consum humà i producció d’aliments bàsics.
- Imposar la disminució i la reutilització d’envasos (amb decisió).
- Legislar per a reduir l’obsolescència dels aparells. Foment del lloguer en compte de l’adquisició, que trasllada als productors la responsabilitat de garantir una llarga vida útil als dispositius.
- Condicionament de les zones de costa. Previsió de la regressió per canvis en els corrents marins, per menors aportacions d’arena i per l’elevació del nivell del mar.
- Abandonar del PIB per càpita com a indicador del benestar. Més atenció a la distribució de la renda i a la satisfacció de les necessitats bàsiques de tothom, també de les generacions futures.
- Reformes fiscals amb major progressivitat.
- Fomentar hàbits i referents de vida més frugal (simplicitat voluntària). Evitar la publicitat comercial massiva que provoca la insatisfacció permanent, l’obsolescència percebuda i el creixement de pseudonecessitats.
I què pot fer un òrgan de control extern com és la Sindicatura de Comptes?
- Contemplar el triple problema enunciat (canvi climàtic, zenit energètic i escassesa de minerals) quan s’analitzen els riscos i condicionants de la gestió pública.
- Traslladar als informes de fiscalització les advertències de la comunitat científica i analitzar de quina manera afecten el sector públic.
- Realitzar informes que estudien l’eficàcia i l’eficiència de la gestió pública (auditories operatives o avaluació de polítiques públiques) relacionades amb les qüestions comentades.