«Temes de debat contemporani a Catalunya: una perspectiva en clau econòmica»

La Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, es proposa, un any més, desenvolupar un nou cicle de conferències sobre temes d’actualitat i d’interès general des de la perspectiva pròpia dels professionals de l’economia.
Aquest any hem volgut deliberadament ampliar l’abast del cicle de conferències, abordant alguns temes que considerem atractius però que no sempre han estat objecte de la reflexió habitual en els seminaris i les conferències de la nostra Societat, com ara el canvi climàtic, les energies renovables, l’empresa familiar moderna i el món de l’esport.
Les qüestions que us proposem han estat triades d’entre una llarga llista dels molt nombrosos i diversos temes en què es solen centrar els debats públics generals —uns debats de vegades intensos i, fins i tot, apassionats— dels mitjans de comunicació del nostre país. Creiem que estem en condicions d’oferir una reflexió útil i objectiva sobre alguns d’aquests temes, que voldria anar més allà del que és habitual en els grans debats oberts, gràcies a la visió analítica pròpia dels economistes.
Us convidem, doncs, a participar en aquest cicle de conferències perquè entre tots contribuïm a difondre una reflexió professional de qualitat, tot aprofitant l’aportació del grup selecte d’economistes que hi intervindran com a ponents per desenvolupar els temes que us presentem a continuació.
El cicle consta de sis conferències:

— 28 de gener: «Aspectes econòmics de la problemàtica de l’habitatge», Joan Ràfols
— 18 de febrer: «El transport aeri a Catalunya: la lògica del mercat i els objectius polítics», Joan Clavera
— 10 de març: «El sector de l’esport, entre la precarietat i la globalització», Joan A. Camuñas
— 28 d’abril: «L’empresa familiar moderna», Albert Gimeno
— 19 de maig: «Aspectes econòmics del canvi climàtic», Josep Garriga
— 9 de juny: «El valor afegit de les energies renovables», Miquel Cabré i Xavier Farriols

Totes les conferències s’impartiran a:
Hora: 19:00 h (durada d’una hora i mitja)
Lloc: Institut d’Estudis Catalans
Després de la intervenció dels ponents hi haurà almenys trenta o quaranta minuts per al debat, tal com és costum en els actes que organitza la nostra Societat.
Resum de la conferència

«El sector de l’esport, entre la precarietat i la globalització»
El món de l’esport està composat per diferents agents, heterogenis:

• els que fan esport (clubs esportius, empreses de serveis esportius al públic, seccions de pràctica esportiva a escoles i empreses),
• els que ensenyen a fer i a millorar (centres de formació —escoles, universitats, inefcs—, centres de tecnificació i alt rendiment),
• els que posen l’escenari i la grada (instal·lacions i equipaments),
• els que posen altres recursos (indústria dels equipaments, indústria del material, indústria dels serveis al sector, indústria de la gestió esportiva).

El pes econòmic del sector, en països desenvolupats, es mou entre el 3 i el 5 per 100 del PIB i és creixent.
Entre les noves funcions de l’esport, actualment, destaca: generador de salut, eina educativa, reinserció i reeducació, integrador social, esport d’ús i de consum, esport associatiu, esport professional, esport espectacle.
Es poden establir tres tipus d’agent, segons el nivell de Cost de les instal·lacions esportives i el Grau de compromís del practicant, donant lloc a diferents formes principals de finançament:

• consumidor (alt cost i baix compromís) finançament públic
• espectador (alts costos i compromís) finançament públic i privat
• actor (baix cost i alt compromís) finançament privat

Segons Sportbusiness, a 2006, la TV i els mitjans de comunicació financen el 37 % del sector, les marques un 30 %, els agents dels esportistes un 10 %, els esportistes un altre 10 %, les federacions un 9 % i els clubs el 4 %.
Vegem com es van finançar els clubs de futbol professional europeu, a 2006-2007:

• per ranking de facturació, l’ordre fou: Real Madrid, Manchester United, F.C. Barcelona
• quant a finançament, segons drets audiovisuals (DA), merchandising (ME) o billetatge (BI):
  • Milan 67 % DA 20 % ME 13 % BI
  • Real Madrid 38 % DA 39 % ME 23 % BI
  • F.C.Barcelona 37 % DA 32 % ME 31 % BI
  • Manch.United 29 % DA 27 % ME 44 % BI

Actualment, el valor de la marca (del Club) i el valor mediàtic són molt importants.
Tenim dos exemples ben diferents de model esportiu:

• America’s Cup 2007, com a model de negoci, a partir de l’esport:
  • Pas d’una regata a un esdeveniment
  • Transformació d’una ciutat, amb fort impacte econòmic
  • La competició és un recurs per a generar riquesa
• Barcelona World Race 2008,
  • Objectius: potenciar l’esport, la ciutat, la sostenibilitat, la solidaritat, educacional, projecció a llarg termini
  • Pressupost de 10 milions €, finançat en un 90 % per patrocinadors
  • Tres eixos: indústria-tecnologia, esport, comunicació.

En el col·loqui que va seguir, amb àmplia participació del nombrós públic assistent a la conferència, es va parlar de:

• Catalunya ha estat la nació capdavantera en l’esport dins de l’Estat espanyol (és la que té més clubs, més participants, més olímpics, més dirigents esportius), però hem començat una etapa “delicada”: la potencialitat dels clubs no assegura el manteniment d’aquesta posició, tenim pocs catalans entre els dirigents esportius mundials, hi ha menys esportistes catalans a les delegacions olímpiques espanyoles, etc.;
• Barcelona es va deturar, esportivament, el 1992; aleshores fou la millor ciutat esportiva del món, però ha anat perdent pistonada;
• L’esport escolar és un dels grans desastres de la nostra societat: no s’ha modificat en els darrers 50 anys; la pràctica és baixa i no està vinculat a altres estructures esportives;
• La inversió en instal·lacions esportives fou molt alta entre 1986 i 1994; fou molt baixa entre 1994 i 2000; va millorant des de 2000; ara hi ha el PIEEC (Pla d’Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya), amb l’objectiu de fer l’esport accessible a tots els ciutadans;
• La ciutadania està passant de considerar-se “soci” a ésser considerat “abonat” (la diferència és important);
• El model antic ja no ens val. Hem de canviar !