Aquest dimarts 8 de juny s’ha celebrat el primer acte en format híbrid d’aquest 2021 organitzat per la Societat Catalana d’Economia. Ha estat a la conferència «L’economia no és circular; és entròpica. 50 anys de la publicació de Nicholas Georgescu-Roegen The entropy law and the economic process», a càrrec del Sr. Joan Martínez-Alier, que es va poder seguir tant de forma presencial, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC, com a través de la plataforma Zoom. Amb aquest acte s’han iniciat les activitats del Grup de Treball sobre Economia Ecològica i Política Ambiental.
A continuació es pot trobar un recull del comentat al llarg de la sessió, redactat pel Sr. Joan Martinez-Alier:
L’economia no és circular, és entrópica. 50 anys després de la publicació de N. Georgescu-Roegen, 1971, The Entropy Law and the Economic Process.
El grau de circularitat de l’economia mundial és molt baix. De les 100 Gt de materials (inclosos els materials energètics) que entren cada any a l’economia, només són reciclats al voltant de 8 Gt (Haas et al, 2015, 2020). Aquesta escletxa o buit metabòlic (metabolic gap, metabolic rift, circularity gap)) implica la recerca de nous materials i fonts d’energia a les fronteres d’extracció. Això dóna lloc a conflictes sobre l’extracció, el transport i la crema de carbó, petroli i gas, així com sobre l’excessiva producció de diòxid de carboni.
L’economia industrial va continuar creixent fins al 2020. L’energia de la fotosíntesi del passat llunyà, els combustibles fòssils, es crema i es dissipa. Fins i tot sense creixement econòmic, l’economia industrial necessitaria nous subministraments d’energia i materials extrets de les “fronteres de les matèries primeres”, produint també més residus (incloent-hi quantitats excessives de gasos d’efecte hivernacle). Per tant, contínuament estan sorgint nous conflictes ecològics distributius. Els registrem al EJAtlas, atlas de justícia ambiental (ejatlas.org).
El concepte d'”economia circular” implica que els recursos materials es poden obtenir cada vegada més de l’interior de l’economia, reduint l’impacte ambiental mitjançant l’augment de la reutilització i el reciclatge de materials. No obstant això, l’anàlisi biofísica i metabòlica quantitativa (Fischer-Kowalski i Haberl, 2015) revela que per a l’economia de la UE-27 el 2019 només al voltant del 12% de les entrades de materials eren materials reciclats (Strand et al 2021). Hi ha una gran “bretxa de circularitat”. L’economia industrial no és circular, és entròpica (Giampietro i Funtowicz, 2020), per la qual cosa requereix nous subministraments d’energia i materials extrets de les antigues i noves “fronteres de mercaderies” i produeix residus contaminants.
Georgescu-Roegen el 1975 ja coneixia els estudis sobre “contaminació térmica del planeta”. Va escriure: “The continuous accumulation of carbon dioxide in the atmosphere has a greenhouse effect which should aggravate the heating of the globe”. (“Energy and economic myths”, Southern Economic Journal, fn. 25). Al sistema termodinàmic de la Terra entra l’energia solar (encara n’hi ha per als propers 4,500 milions d’anys), que produeix la fotosíntesis i tota la vida, como havia explicat Schrödinger (1944) i altres. Ara bé, l’economia industrial funcionava no pas solament amb energia solar actual sinó amb fotosíntesi del passat, carbó, petroli, i gas. Era una economia entròpica. Exhaureix els combustibles fòssils, espatlla a més els “fons” permanents com els boscos tropicals, la fertilitat del sòl, els bancs de peixos… i produeix contaminació.
La microeconomia introductòria s’ensenya sovint en termes del que Georgescu-Rogen irònicament va anomenar “els cavallets” entre consumidors i productors, un esquema circular en el qual els productors posen béns i serveis al mercat a preus que són pagats pels consumidors. Mentrestant, els consumidors (com a proveïdors de mà d’obra, terra o altres inputs o “factors de producció”) obtenen diners dels productors en forma de salaris, lloguers, etc. i compren, com a consumidors, els productes o serveis que s’han produït. Cal energia per fer funcionar els “cavallets” o merry-go-round (energia que es dissipa). El carbó i el petroli no es produeixen realment (al contrari del que diuen els llibres de text d’economia), simplement s’extreuen, i la seva energia es dissipa per la crema, donant lloc a quantitats excessives de diòxid de carboni. Això es deixa de banda en la introducció a la teoria econòmica o potser s’introdueix molt més tard, en l’anàlisi de l'”assignació intergeneracional de recursos exhauribles” i en el tractament d’externalitats que cal “internalitzar en el sistema de preus”.
Com a economistes ecològics crítics amb el corrent principal econòmic des dels anys 1970 i 80, pensàvem que lentament el públic ens donaria la raó, encara que no els economistes professionals. El retrat dels “cavallets o tiovivo” de l’economia era erroni. L’economia està immersa en realitats físiques. Per a la nostra sorpresa, la novetat recent és que, des de l’ecologia industrial i no només des de l’economia, també es predica una visió circular de l’economia. Aquí es té en compte l’energia produïda geològicament i els materials que entren a l’economia, i els residus estan molt presents, però se suposa que el canvi tècnic pot tancar el cercle. Els residus es converteixen en inputs. L’energia (dissipada, és clar, a causa de la Segona Llei de la Termodinàmica) no és cap problema perquè vindrà de l’energia solar actual (no dels combustibles fòssils, que són estocs exhauribles de fotosíntesi passada). Se suposa que la cadena de subministrament circular ha de governar físicament l’economia. No obstant això, sabem que el grau real de circularitat de l’economia industrial és molt baix, i és probable que disminueix a mesura que les economies encara basades en biomassa completin la seva transició cap a una economia industrial basada en combustibles fòssils a l’Índia i Àfrica (Roy i Schaffartzik, 2021).
La realitat està molt lluny de l’economia circular. Hi ha un gran forat entre l’entrada de material “fresc” i l’entrada de material reciclat a l’economia. A tot el món, el primer és d’uns 92 Gt a l’any i el segon al voltant de 8 Gt. (Un Gt és mil milions de tones). Georgescu-Roegen a La llei de l’entropia i el procés econòmic (1971) i altres autors anteriors i posteriors (vegeu Martínez-Alier 1987 sobre la història de l’economia ecològica) van insistir en el fet que l’economia industrial no és circular; és entròpica. Això explica el creixement dels conflictes ambientals en les fronteres de l’extracció de materials i evacuació de residus perquè l’energia es dissipa i només es recicla una petita quantitat de materials. Aquesta és la lliçó número u d’un curs d’economia ecològica i ecologia política.