Ahir, 16 de novembre es va realitzar la conferència “Madrid. Dinàmica econòmica i impacte de la capitalitat”, impartida pel Sr. Francisco Pérez, catedràtic emèrit de la Universitat de València i director d’investigació de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), i del Sr. Ernest Reig, catedràtic emèrit també de la Universitat de València i professor investigador de l’IVIE. La conferència es va poder seguir de manera presencial, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, i a través de la plataforma Zoom, i va girar al voltant la productivitat de la Comunitat de Madrid i la influència de les institucions de l’Estat en la generació de riquesa. Els ponents fan una síntesi del que es va debatre al llarg de la sessió:
“Les grans ciutats gaudeixen d’avantatges notables en termes de productivitat que es tradueixen en importants primes salarials relacionades amb el millor aprofitament de les infraestructures (economies d’escala), mercats de treballs amplis i diversificats, bones perspectives de concordança entre les qualificacions demanades per les empreses i les ofertes pels treballadors, mercats amplis de productes i serveis que afavoreixen l’especialització productiva i professional, i àmplies possibilitats d’interacció social, que faciliten la difusió informal de coneixements creant un medi favorable a la innovació. Fent servir un recent informe sobre la capitalitat de Madrid elaborat a l’Ivie, l’objecte de la presentació és contribuir a esclarir la qüestió sobre si l’èxit de Madrid com aglomeració urbana és solament el fruit del joc espontani de les forces de mercat, així com analitzar els efectes que produeix sobre altres ciutats i comunitats autònomes.
En un context en el que moltes capitals de província han perdut població al llarg de l’última dècada, Madrid ha guanyat força pes relatiu en termes econòmics i demogràfics des de mitjans del segle passat. La C. de Madrid ha passat de concentrar el 11,3% del PIB al 19,3% en l’actualitat i a més que duplicar el seu pes en termes poblacionals fins representar el 14,3%. Les millores de renda i pes econòmic de Madrid a Espanya es recolzen en una dinàmica de concentració d’empreses i centres de decisió privats que respon als processos d’aglomeració que s’observen també a altres països.
L’estructura productiva de la C. de Madrid manté l’especialització en serveis, però particularment en els més avançats, i destaca en productivitat amb caràcter general, el que li ha permès créixer per damunt la mitjana espanyola en les etapes expansives i mostrar una major resiliència durant les crisis. També, les funcions que assoleix l’aglomeració urbana madrilenya es caracteritzen pel seu alt nivell, tant pel pes de les que atorguen capacitat de decisió al si dels sectors públic i privat com per la forta presència de persones ocupades en activitats TIC. Madrid s’ha convertit en les últimes dècades a la regió metropolitana més dinàmica d’Espanya, concentrant activitats intensives en coneixement amb més intensitat que la resta d’àrees metropolitanes espanyoles, ocupant la segona posició a l’Indicador Sintètic d’Innovació, sols per darrere de Catalunya.
Així mateix, la C. de Madrid ha esdevingut un pol molt poderós d’atracció de capital humà i inversions. Els moviments migratoris amb l’exterior marquen la dinàmica del balanç demogràfic total de la regió. Alhora Madrid atrau població de la resta d’Espanya i algunes parts de Castella- La Manxa esdevenen ja perifèria de l’aglomeració madrilenya (reflectint en part la influència de l’alt cost de l’habitatge a Madrid). A més, la C. de Madrid atreu un bon nombre d’estudiants d’altres CC. AA., especialment de postgrau i ha esdevingut un potent pol d’atracció de recursos humans altament qualificats que ha permès configurar una estructura ocupacional de nivell comparativament elevat.
L’aglomeració madrilenya ha viscut un intens procés de formació de capital que l’ha conduït a representar entorn del 18% del estoc de capital privat a Espanya i de l’11% del estoc de capital públic. Destaca el seu pes en alguns sectors concrets d’activitat (per situar-se per damunt del pes que la C. de Madrid manté en PIB i població) i la presència d’actius de capital vinculats a les infraestructures de transport (al ser centre nodal d’un sistema radial) i als productes de la propietat intel·lectual.
Madrid destaca per la seua importància com a centre de localització de les empreses grans, concentrant en l’actualitat quasi el 30% de les empreses espanyoles de major grandària (les que superen els 200 empleats). A més, es constata que com més gran és l’estrat de dimensió de les empreses, major és la seua concentració a Madrid: més de la meitat de les seus de les empreses espanyoles amb més de 5.000 treballadors es troben a aquesta regió.
El motor del dinamisme demogràfic i econòmic de la C. de Madrid en les darreres dècades ha sigut el sector privat, però el sector públic l’acompanya i palanqueja mitjançant tres vies: la forta concentració a Madrid dels organismes i el personal del sector públic estatal; l’establiment per part dels organismes centrals de relacions simbiòtiques amb l’entorn privat, en particular als mercats de contractació pública; i el desenvolupament d’una activa política de competència fiscal que atrau bases fiscals de tributs patrimonials.
Tot i que les grans concentracions d’activitat es produeixen a les capitals dels estats, hi ha excepcions com Alemanya o la Unió Europea. A Espanya la presència d’empleats públics per cada 1.000 habitants és un 40% més gran a Madrid que a Catalunya, el que s’explica perquè a Madrid el pes del personal de l’Administració de l’Estat en l’ocupació pública dobla la mitjana espanyola (i quintuplica el seu pes a Catalunya).
A Madrid hi treballen més 150.000 empleats del sector públic estatals (el 30% dels llocs de treball localitzats). Els grans jaciments d’ocupació pública a Madrid són els serveis centrals de les administracions centrals, les societats mercantils públiques i els organismes administratius. El 75% dels serveis centrals de Ministeris i d’altres entitats dependents d’aquests es troben a Madrid així com el personal de múltiples organismes i empreses públiques que podrien localitzar-se en altres llocs, com per exemple l’Institut Carlos III, l’Oficina de Patents i Marques o la seu central de Ports de l’Estat.
D’altra banda, una part important de la despesa pública són compres a empreses privades en obres, serveis i subministraments. D’acord amb l’anàlisi realitzat a partir de la base de dades de contractes públics, ContraPubIvie, constituïda a partir de la informació publicada a la PCSP, el 87% de les compres del sector públic estatal es decideixen a Madrid i en estes existeix un fort biaix de proximitat de les seves adjudicacions: el 64% s’adjudica a empreses de la capital, sent major com més grans són les empreses adjudicatàries. La concentració de les compres públiques de l’SPE en empreses amb seu a Madrid reflecteix que el teixit productiu madrileny és madur i potent a l’hora de relacionar-se amb el sector públic i d’oferir-li serveis, subministraments o obres públiques, però el biaix dels contractes adjudicats a favor de les empreses madrilenyes qüestiona la unitat de mercat i suposa un important efecte tractor per a les empreses de la capital.
Finalment, la C. de Madrid fa competència fiscal a la baixa en un context que no és neutral, perquè la concentració de l’SPE l’afavoreix. Durant l’últim decenni, la majoria de CC. AA. han utilitzat la seva capacitat normativa lleugerament a l’alça per pal·liar-ne les insuficiències financeres. L’excepció és la C. de Madrid que ha reduït tipus a IRPF, IP i ISD amb efectes recaptatoris importants, amb els conseqüents efectes sobre altres CC. AA. mitjançant l’atracció de bases fiscals. Les reduccions de tipus de la C. de Madrid s’han concentrat en la imposició sobre el patrimoni i la seva transmissió (87%). El 13% restant són rebaixes d’IRPF que incideixen sobretot a les rendes altes. L’estratègia de competència fiscal de la C. de Madrid coincideix amb un canvi de signe als saldos de declarants d’aquesta comunitat i les de Catalunya i C. Valenciana..
En definitiva, i a la vista dels resultats de l’estudi presentat, és possible -i desitjable- una interpretació més equilibrada de la capitalitat: menys concentració dels centres de decisió de l’SPE i més neutralitat fiscal de la C. de Madrid.”
Francisco Pérez i Ernest Reig
