El 9 de març de 2021, el Dr. Miquel Puig Raposo, coordinador del Comitè Assessor de la Generalitat pels Fons Next Generation (CONEXT) va explicar a la Societat Catalana d’Economia els fons Next Generation. La presentació va comptar amb més de 50 assistents, que van seguir la conferència de manera virtual.
Puig va explicar que aquests fons són excepcionals per tres motius:
- Pel volum. A España li toquen 140 mil milions d’euros, una mica més de la meitat 73 mil són un donatiu que la Unió Europea li fa a España i la resta és un préstec. L’estat té 6 anys per acceptar els fons i l’executiu de moment sol·licitarà el donatiu. Per entendre la magnitud d’aquests fons, val la pena destacar que en proporció al seu PIB, i considerant només la part del donatiu, seria com si rebés 3 plans Marshall.
- La UE s’endeuta per fer un donatiu. Es la primera vegada que la Unió Europea s’endeuta per fer política, i ho fa per valor de 750 mil milions d’euros, que haurà de tornar fins al 2058. Per tant Europa té un gran incentiu a que s’utilitzen bé aquests diners, ja que a partir del 2028 els haurà de començar a tornar. Per aquest motiu els donatius no estan exempts de condicions. Fins al 30 d’abril els països poden enviar el seu programa que ha de ser aprovat per la Unió Europea. Espanya ha enviat un esborrany, “España puede”, però encara no el definitiu.
- Es la primera vegada que la Unió Europea es proposa fer política industrial de manera seriosa. Europa ha fet molta política agrícola, de reequilibrament territorial i de recerca, però industrial molt poca, perquè entra en col·lisió amb la defensa de la competència. La Covid ha donat l’oportunitat, però poder ha estat l’excusa per poder fer política industrial, i que d’aquesta manera Europa pugui competir amb USA i Xina, per fer polítiques innovadores. L’ús dels fons serà bàsicament per a la digitalització i la transició ecològica.
La preocupació que té el govern espanyol és que s’acabi la legislatura i que se’l pugui acusar de no haver aprofitat aquests fons.
Actualment la preocupació més gran que té el govern espanyol es l’execució dels fons. El perill és que s’acabi la legislatura i que se’l pugui acusar de no haver aprofitat aquests fons. Espanya habitualment sempre executa una proporció molt baixa dels recursos europeus i es va lent perquè té un sistema garantista. A més el calendari és exigent ja que al 2023 els fons han d’estar consignats a algú, i el 31 d’agost de 2026 han d’estar justificats.
Per aquest motiu, el 50% l’administraran les comunitats autònomes i ens locals, entre d’altres per treure’s pressió, ja que l’administració central de l’estat no pot gestionar els fons en 3 anys perquè no té capacitat. Amb el 50% dels diners que gestionarà l’estat farà 3 coses:
- Els PERTES (Proyectos Estratégicos para la Recuperación y Transformación Económica). Es tracta de projectes privats que necessiten suport públic, que són molt importants, innovadors, i que arrosseguen l’economia. El ministeri d’indústria ha rebut a hores d’ara 775 projectes, i sembla que ho agruparà el 10 macroprojectes per sectors. De moment només s’ha dit que l’electrificació de SEAT i la fabricació de bateries formarà part del primer PERTE. Això és una molt bona notícia per Catalunya, ja que representa el manteniment de la industria actual. El cotxe elèctric és més fàcil de fabricar que un cotxe de combustió, de tal manera que no seran necessàries tantes fàbriques. Per aquest motiu, el fet de que s’instal·li aquí aquest tipus d’indústria és molt positiu per dinamitzar aquest sector.
- Donar suport a projectes interessants però sense tanta envergadura. Es farà a través de CDETI, ENISA, ImpulsaPyme, etc, que disposaran de més diners, fent el mateix de i de la mateixa manera.
- Obra o acció de la pròpia administració. Aquest serà el gran gruix de la despesa estatal. S’invertiran diners ADIF o ensenyament, oferint formació infantil gratuïta, per exemple. Aquesta despesa pública que es traduirà en contractació de personal i licitacions d’obres. Als pressuposts de l’estat esta dissenyat el 1er any, però encara és molt inconcret.
El 50% dels recursos, que administraran les Comunitats Autònomes i ens locals, encara no estan definits. El govern espanyol ha dit que hauran de dedicar-los a allò del que tenen competències, però sense gaire més detall. Per tant, ara estem en un moment de preparació. És el moment de que el govern pensi en el que l’interessa fer, i després ja es veurà com es farà i si es podrà fer, però és important tenir clar què necessita el país.
Per posar tres exemples de línies problemes on caldria posar l’accent:
- El sector de l’automòbil. Que el món cientificotecnològic (universitats, i centres tecnològics) es prepari pel vehicle autònom.
- Els purins del sector porcí. El 60% de la industria agroalimentària depèn del porc, però té molt impacte ambiental en els aqüífers.
- Escassetat d’aigua al litoral català (sobre tot a les àrees de BCN i Tarragona), tornaran a venir èpoques de sequeres i s’aguditzaran amb el canvi climàtic. S’ha de resoldre en base a la reutilització de l’aigua de les depuradores.
Aquests són alguns dels problemes que s’han de resoldre i després s’ha de conquerir el futur. Per exemple el Barcelona Super Computing Center vol liderar el chip europeu d’altes prestacions. A Europa no es dissenyen (ni fabriquen) chips d’aquestes característiques. La Unió Europea vol que aquests xips es dissenyin aquí, ja que significaria l’autonomia tecnològica respecte altres països.
Faltaran projectes, no faltaran diners.
Sembla lògic pensar que les empreses grans puguin presentar bons projectes i que puguin optar a aquest fons. Val la pena dir que faltaran projectes, no faltaran diners. Tothom que tingui un projecte viable, que no es desanimi pensant que això ja està repartit i que no hi haurà recursos. Evidentment els projectes han de tenir un sentit: que siguin transformadors, projectes ben liderats, que tinguin algú que se’n ocupi de la seva execució i que posi molts diners. No es tracta de tenir idees sinó projectes. Ara és el moment que els empresaris proposin projectes. Passarà un tren excepcional i un cop ja hagi passat és probable que faci molt de fred perquè els diners s’hauran de tornar. Ara es el moment si volem col·laborar per transformar la nostra economia.