El passat 16 de març 2022 es va realitzar la conferència “Marx i el problema de la transformació”, a càrrec del Dr. Josep Maria Vegara, doctor enginyer industrial, catedràtic emèrit de teoria econòmica de la UAB i diplomat pel Centre d’Estudis de Programes Econòmics de París. Ara el seu autor en fa un resum de la mateixa:
L’evolució del pensament de Marx va ser molt complexa, inclosa la maduració de la seva concepció de la economia política. Malgrat el seu caràcter d’obra inacabada El Capital constitueix la expressió més ambiciosa, madura i complerta de l’economia política marxiana. No es tracta d’una obra asèptica ni, en rigor, constitueix únicament una obra d’economia política en el sentit convencional, però resulta fàcil identificar les afirmacions d´arrel o de contingut filosòfic, les denuncies morals o les manifestacions de posicions polítiques.
La correspondència entre Marx i Engels, centrada en el procés d’elaboració de l’obra permet reconstruir el procés així com identificar què pensava el propi Marx de la seva obra. Marx havia anticipat en el Volum I determinats problemes no resolts vinculats a la relació entre conceptes com els valors treball i preus de producció, la taxa de plusvàlua i la taxa de guanys però que no va tractar de resoldre en el Volum I; només ho va fer en els dos volums següents, publicats, com sabem, després de la seva mort. Aquest fet ha estat interpretat per alguns economistes crítics de l’obra de Marx, per exemple Böhm-Bawerk, com un senyal indiscutible de les dificultats amb les que es va enfrontar Marx per desenvolupar la seva teoria més enllà del que havia pensat i escrit en publicar el Llibre I.
L’objectiu de Marx a “El Capital” és investigar el mode de producció capitalista i les relacions de producció i d’intercanvi que el corresponen. Es tracta d’explicar l’aparició del que denomina plusvàlua, és a dir, l’excedent del qual s’apropia una classe social en una societat en la qual s’intercanvien voluntàriament mercaderies.
Marx distingeix entre capital constant (c) i capital variable (v). El primer fa referència als mitjans de producció, el segon és el capital invertit en la força de treball, retribució que reben els treballadors, el qual modifica el seu valor en el procés de producció, d’aquí el nom de capital variable. Per tant el capital total serà: C= c+v.
El valor total resulta igual a la suma de capital constant, capital variable i plusvàlua,
λi = ci + vi + si
per a cadascuna de les mercaderies, i a on “s” és la plusvàlua, el valor del treball no retribuït.
La taxa de plusvàlua queda definida com:
e =(treball excedent/treball necessari) =
(Jornada de treball-Treball necessari)/treball necessari
El problema de la transformació, és a dir, dels valors-treball, λ, a preus de producció ocupa un lloc important en la formulació teòrica de Karl Marx doncs té com objectiu permetre el salt dels conceptes quantitatius en termes de valors-treball als conceptes denominats en termes de preus de producció, associats a una taxa de guany comuna, propis del capitalisme. Com és conegut, el mètode seguit per Marx és incomplert doncs no realitza la transformació de totes les magnituds rellevants, de forma que no obté les relacions correctes, en particular en el cas de la taxa de guanys i dels conceptes derivats.
Veiem més en detall la solució de Marx al problema de la transformació. Si els capitalistes desplacen els seus capitals buscant la rendibilitat màxima s’obté una taxa de guanys comuna en els diversos sectors d’activitat. La presència d’una taxa comuna impossibilita l’existència d’una configuració en la que els preus siguin proporcionals als valors. Karl Marx enfoca la transformació calculant la taxa de benefici dividint: la plusvàlua total -en termes de valors- per la suma del capital total -constant i variable- també en termes de valors quan la mercaderia s’utilitza com a input. Cada mercaderia apareix valorada simultàniament en termes de valors quan és un input i de preus quan és un output. Tenim doncs una inconsistència lògica. Marx n’era conscient d’aquest problema i al mateix capítol novè del volum III considera que per a la investigació que s’estava portant a terme no era necessari investigar més detalladament aquest punt.
El problema té solució; ara bé, la formulació correcta comporta modificacions importants en la formulació marxiana de la taxa de guanys i del conjunt de preus de producció i, per tant, en el conjunt de la seva formulació.
Seguidament examinarem la formulació correcta del sistema de preus de producció i de la taxa de guanys per tal d´avaluar el problema de la transformació. Si els capitalistes han de recuperar els costos de producció i obtenir una taxa de guany, r, sobre el valor del capital avançat, la relació correcta que relaciona els preus de producció, p, r i w és la següent en termes matricials:
P’ =(1+r)(p’A+wl’)
A on:
p: vector de preus
r: taxa de guany
A: matriu de les quantitats de mercaderia necessàries per a la producció
w: salari per unitat de treball
l: quantitat de treball
En el sistema d’equacions resultant s’obté la taxa de benefici i els preus de producció relatius igualant a la unitat un dels preus de producció.
Ara bé, Marx, calculava la taxa de guany dividint la plusvàlua total “S” per la suma de capital constant i capital variable: r= S(C+V), a continuació utilitza aquesta taxa de benefici per calcular els preus de producció:
Pi = (1+r)(Ci +Vi)
Marx determina, per tant, en primer lloc, la taxa de benefici amb independència del sistema de preus de producció i conserva el capital constant i el variable en termes de valors treball. Aquesta és la raó per la que el seu procediment és incorrecte. Com hem vist Marx era conscient de les limitacions del seu procediment però el considera suficient per les seves finalitats.
Crida la atenció el ressorgiment de l’interès acadèmic per l’obra de Marx durant els anys 60s y 70s; aquest fet deriva, en bona part, de la formalització realitzada per Michio Morishima en l’obra Marx’s economics publicada l´any 1973. Un dels resultats del debat, en el que han participat també nombrosos economistes marxistes, ha sigut la demolició de la teoria marxista del valor i de la llei de la tendència decreixent de la taxa de guany. Malgrat això, ha persistit l´interès per l’obra de Marx donat que conté una visió global del capitalisme amb elements clau com el seu caràcter radicalment monetari, la distinció clara entre els àmbits de la producció i de la distribució, la concepció del capitalisme com un sistema dinàmic, en transformació constant impulsada per les seves pròpies lleis internes i, en especial, per les implicacions de la distinció entre treball i força de treball.