El dilluns 13 de desembre vàrem entregar el premi Ferran Armengol i Tubau 2022 a l’obra “El sector assegurador espanyol i les seves inversions”, de Ferran Camprubí i Baiges. Acte seguit vàrem poder gaudir de la presentació de l’obra, de la mà del seu autor, on va analitzar com han gestionat les entitats asseguradores espanyoles les seves inversions des del moment que comença la liberalització del sector en vistes a la futura integració a la Unió Europea i fins el període previ a la implantació del règim de Solvència II.
Aquesta tesi doctoral tracta sobre l’estudi de les inversions del sector assegurador espanyol en el període cronològic 1984-2015. El marc temporal ve delimitat pels canvis legislatius. De manera resumida, els objectius de la tesi doctoral s’enumeren tot seguit. En primer lloc, revisar els antecedents històrics, la regulació i les contribucions bibliogràfiques des de la vessant inversora de les entitats per tal de complementar la visió de conjunt que es té del sector assegurador. En segon lloc, recopilar magnituds quantitatives sobre diverses variables relacionades amb el sector assegurador que permetin estimar la seva evolució en perspectiva històrica i subratllar els canvis i tendències en el comportament del sector. En tercer lloc, analitzar la contribució del sector assegurador a l’estabilitat del sistema econòmic en general. En quart lloc, es pretén identificar l’estratègia d’inversió del sector a partir de l’anàlisi de les característiques estructurals de la cartera. En cinquè lloc, aportar evidència empírica sobre el paper del sector assegurador en el finançament del deute públic espanyol. Finalment, en sisè lloc, situar la importància del sector assegurador espanyol en el context internacional i apuntar diferències i similituds en les pautes d’inversió dels diferents països de l’entorn europeu.
Aquesta tesi indaga sobre els factors que confereixen solvència financera al sector assegurador espanyol, per tal d’esbrinar com s’ha blindat per afrontar les fluctuacions dels mercats financers. El sector assegurador espanyol gestiona uns recursos considerables (227.427 milions d’euros, que representen el 21,03% del PIB, l’any 2015) i d’una importància creixent (l’any 1986, les inversions només representaven el 3,29% del PIB). Per tant, la gran dimensió que ha assolit el volum de les inversions del sector assegurador espanyol justifica la seva anàlisi detallada per les conseqüències que té en l’estabilitat de determinats segments dels mercats financers i per la creixent influència que està assolint el sector assegurador en el conjunt de l’estalvi nacional.
Abans de 1984, hi havia condicionants històrics, legals i financers que limitaven la diversificació de les inversions de les entitats asseguradores espanyoles. Després de la liberalització de l’any 1984, del desenvolupament d’alternatives reals d’inversió i de l’experiència comparada d’altres països, l’estratègia conservadora no s’ha modificat i la diversificació és una assignatura pendent. Malgrat l’aixecament de les restriccions, el deute públic espanyol continua sent el principal actiu de la cartera. En el període 1984-2015, les companyies del sector han dedicat una mitjana del 27,48% del total de les seves inversions a comprar deute públic espanyol. L’observació de l’evolució de l’estructura percentual del balanç de les entitats asseguradores espanyoles reflexa amb claredat l’augment de la renda fixa, en detriment dels immobles. L’any 1984, la renda fixa representava el 21,65% de l’actiu, mentre que l’any 2008 ja sumava el 55,64%. Aquest moviment ha estat causat per l’increment del negoci del ram vida, ja que l’actiu financer que millor s’adequa a la dinàmica dels seus compromisos són els bons de renda fixa, tenint en compte que cal garantir rendibilitat i estabilitat a llarg termini. D’altra banda, canvis normatius provinents d’Europa i un entorn inflacionari més controlat van limitar l’aptitud dels immobles com a instrument de cobertura de les provisions tècniques. L’any 1984, les inversions immobiliàries sumaven el 18,24%, mentre que l’any 2008 únicament representaven el 2,66%. En relació a la renda variable, la inversió s’ha mantingut en uns nivells anecdòtics, entre l’1,29% i el 4,20% de l’actiu de les entitats asseguradores espanyoles, en el període 1984-2008. Així doncs, malgrat l’aixecament de les restriccions legals que històricament havien condicionat la composició d’actius i malgrat el desenvolupament del mercat borsari espanyol com a alternativa real d’inversió, la renda variable no ha trobat el seu lloc en la distribució d’actius del sector assegurador espanyol.
Si no vas poder assistir o vols reviure la conferència, ara pots fer-ho: