El passat dijous 27 d’octubre vàrem assistir a la conferència “La reducció del temps de treball i la jornada laboral de quatre dies. Una oportunitat per a la transformació econòmica i social”, a càrrec de Joan Sanchís i Muñoz, professor associat del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València. Sanchís té una trajectòria acadèmica i professional essencialment vinculada a l’àmbit de les polítiques públiques, el treball i la geografia econòmica. Ha participat en el disseny dels programes de política pública dirigits a incentivar la reducció de la jornada laboral al País Valencià i a l’Estat espanyol.
La conferència es va iniciar fent una revisió respecte al concepte del treball i quina ha estat la seva evolució al llarg de la història.
Dels més de 300.000 anys de la història de l’homo sàpiens, la major part els hem passat tractant d’evitar haver de treballar. No era per mandra, sinó perquè no li vèiem sentit a treballar més enllà d’allò que fos imprescindible per menjar i viure. No hi havia lògica d’acumulació circumscrita a aquesta activitat. Les societats caçadores-recol·lectores treballaven de mitja 15 hores a la setmana. Aquesta concepció del treball ha perdurat el 90% de la nostra història.
La diferència amb l’actualitat recau en que no existia el concepte d’escassetat, el fet en el que es basa l’economia actualment. Això es desenvolupa més endavant, a la societat neolítica i amb l’arribada de l’agricultura. Inclús en la societat grega i també la romana, també existia un rebuig al treball físic, destinat només a aquells que es veien forçats a fer-lo, en contraposició a les activitats filosòfiques, reservades als privilegiats.
És amb la introducció del cristianisme que s’introdueix el treball com una penitència, part del destí que, d’alguna manera, avui en dia encara perdura, poder ja sense el concepte religiós, però mantenint-ne els valors. Aquesta devoció al treball encara s’accentua més a través de la reforma protestant i es crea una ètica pròpia del treball, que és la base del sistema econòmic actual, criticant durament l’oci. Els èxits personals i professionals s’han d’expressar a través de l’èxit de l’activitat física.
Avui en dia quan coneixem a algú, li preguntem en primera instància a què es dedica. No li preguntem si toca algun instrument, si fa ioga als matins o si li agrada escriure. Li preguntem sobre una activitat molt concreta, la seva activitat remunerada.
Durant la revolució industrial es desacobla el treball domèstic del treball a l’àmbit professional. Es comença a no considerar treball les feines domèstiques i es crea la classe obrera. És llavors que es crea el treball com a arma de doble fil, una expressió de la capacitat del èsser humà i de la llibertat individual, però alhora d’opressió pels abusos que es produeixen. Apareixen els moviments de protecció laboral, que tenen la seva expressió en la vaga de la Canadenca, per exemple.
En l’actualitat hi ha una manca de divisió entre la vida professional i la vida personal. Un bon exemple és quan es parla de la necessitat de construir una marca personal, és a dir, vendre’s com un producte al mercat. I aquest producte no pot tenir límit, ha d’estar sempre disponible.
El treball ha conquerit les nostres vides i és el centre a través del qual s’organitza tota la nostra societat. També el capitalisme desenvolupa un model de consum com a identitat social, per tant, el fet de disposar de recursos per poder adquirir béns i serveis també és una manera d’estar a l’altura del que s’espera de nosaltres. Hi ha una necessitat permanent d’incrementar el consum per tenir més rendes i per tenir més rendes s’ha de treballar més. I així comença el cercle viciós en el que ens trobem actualment, en el qual moltes persones, malgrat treballar constantment, continuen sent pobres, i són pobres tant en termes de recursos com en termes de temps. Fruit del predomini d’aquesta visió del consumisme i de l’èpica del treball que tots tenim al cap, ara el treball és el bé superior a protegir.
Com ha canviat el temps que li dediquem al treball?
Hi ha una tendència clara a la reducció del temps dedicat al treball al llarg dels darrers 150 anys.
Una mètrica també molt interessant és la comparativa entre productivitat i hores treballades. De 1990 a 2018 s’observa que al País Valencià ha augmentat un 24% la productivitat i només s’ha reduït un 1% les hores treballades. A Catalunya, el descens de les hores treballades és superior, fins al 4%.
Tanmateix, a les Illes Balears s’observa el pitjor escenari, on la productivitat ha decrescut un 3% i les hores treballades han augmentat un 2%. Això té molt a veure amb la terciarització del sector productiu, on es treballen moltes hores sense que això aporti un valor afegit significatiu, i també té molt a veure amb la cultura empresarial que predomina als nostres territoris, amb el paper del presencialisme, amb els models competitius que tenim, amb la necessitat de competir a través dels preus en productes intensius en treball i per tant amb la necessitat de minimitzar el cost del treball i esprémer les hores de treball el màxim possible.
En el si de la OCDE, els països que són molt productius són aquells que treballen menys hores. Existeix, per tant, una relació decreixent, com menys hores treballades més productiu s’és. Hi ha una evidència real en les dades, que diu que existeix la possibilitat de sostenir uns nivells de productivitat i per tant nivells salarials i de desenvolupament econòmic amb una menor dedicació laboral en hores.
Per què ens caldria treballar menys?
Per respondre aquesta pregunta caldria abordar la triple crisi: la crisi econòmica, la crisi social i la crisi ecològica.
- Crisi econòmica:
El model productiu actual està esgotat en múltiples sentits. Bona part del nostre teixit productiu manté i sosté estratègies competitives desfasades, tenim una estructura empresarial vulnerable, composta majoritàriament per empreses d’una reduïda dimensió que a més no cooperen entre elles. Això és una debilitat sobre tot quan ens trobem en un context de competitivitat global.
També hi ha una gran exposició al cicle econòmic, i una producció basada en activitats de molt baix valor afegit. Els llocs de treball es veuen amenaçats per l’automatització del treball. Múltiples estudis apunten que moltes posicions poden ser substituïts per robots.
Hi ha dos fenòmens on també s’ha de posar el focus. Un és la gran dimissió, és a dir, persones que abandonen voluntàriament el seu lloc de treball. Les generacions més joves tenen una visió diferent del treball i que impacta frontalment amb la realitat laboral, i es decideix prioritzar per altres activitats que no necessàriament són activitats laborals. Per això, moltes empreses desenvolupen tènciques per atreure talent i retenir-lo. L’altre és el moviment dels quiet quitters, és a dir, persones que tenen feina però, com que estan desmotivades, no aporten valor i només fan veure que treballen.
- Crisi social:
Des del pla social, hi ha mètriques que indiquen que hi ha coses que no s’estan fent bé. Segons l’INE, el 60% dels treballadors pateixen problemes d’estrès i ansietat laboral. Es tracta d’una xifra molt elevada i colpidora. En molts països ja es parla de workalcoholism, és a dir, addicció a la feina, que es tracta com una patologia.
A Espanya es calcula que el 30% de les baixes mèdiques es vincula a l’estrès i això suposa una pèrdua anual de fins al 7% del PIB. També provoca una falta de conciliació i un biaix de gènere, ja que les dones troben molts problemes per poder compaginar la seva vida professional amb la personal, on encara són les que s’ocupen de les tasques de la llar. La vida professional accelerada té una sèrie de conseqüències relacionades amb l’alentiment de la vida personal.
- Crisi ecològica:
Ens trobem en una situació d’emergència climàtica, que ja s’està percebent clarament en el nostre dia a dia. Això tindrà conseqüències molt greus de característiques irreversibles. Aquesta problemàtica també s’ha d’abordar des de l’àmbit econòmic i empresarial.
Hi ha necessitat evident de repensar el nostre model productiu i també de construir un nou contracte social.
La jornada laboral de quatre dies o de 32 hores setmanals
Aquesta iniciativa neix de proves pilot exitoses fetes en alguns països desenvolupats i que es trasllada a l’activisme laboral. La reducció de la jornada ha demostrat una millora de la productivitat i l’atracció i retenció de talent. Aquesta reducció de jornada provoca l’augment del salari, especialment si es dona un augment de la productivitat. Altres sectors també es veurien beneficiats, com el sector de l’oci i del turisme.
D’altra banda, aquesta mesura s’ha demostrat positiva per a la reducció d’accidents laborals, la millora de la conciliació i igualtat entre homes i dones, així com la participació democràtica. Molta gent no participa en activitats socials del seu entron per la manca de temps, dedicat a activitats productives.
També ofereix la possibilitat de desenvolupar altres activitats en el marc de l’emprenedoria. Moltes empreses (Apple, Ford, etc.) es van crear precisament per la disponibilitat de temps dels seus creadors. Es diu emprenedoria híbrida. La reducció de la jornada també redueix la mobilitat i consum energètic. Aquesta reducció ha d’impactar també en l’ecologia; alentir la vida també permet abordar mesures per reduir l’impacte ecològic.
Hi ha riscs també vinculats a la jornada de 32 hores, com per exemple la intensificació del treball, és a dir, el fet d’haver de fer el mateix en menys temps. El manteniment dels salaris també dependrà de si és possible augmentar la productivitat. També dependrà de la cultura empresarial, molt basada actualment en el curt termini. També la major disponibilitat de temps pot desencadenar en un consum més contaminant, no necessàriament beneficiós.
Com es pot incentivar la reducció del temps de treball?
- Via descentralitzada: les empreses voluntàriament apliquen aquestes mesures. Es tracta d’un procés d’aprenentatge que es fa via diàleg social. Les empreses i els treballadors es posen d’acord, fomentant aquest diàleg i millorant la cohesió social.
- Via legislativa: l’estat és el protagonisme principal, on s’elaboren unes mesures legislatives que s’han d’implementar. Aquesta via és molt més ràpida que la primera, i té un efecte multiplicador, perquè tots els sectors apliquen la mesura al mateix moment.
- Via internacional: desenvolupar accions en l’àmbit supraestatal, coordinant-se a nivell internacional, que serveixi com a base per a la construcció d’un nou contracte social que serveixi per lluitar contra el populisme.
Actualment hi ha programes, tant a la Comunitat Valenciana com a l’Estat Espanyol, per reduir el volum d’hores treballades. S’atorguen ajudes a empreses que voluntàriament vulguin aplicar aquestes mesures.
Si no vas poder assistir o vols reviure la conferència, ara pots fer-ho: